la falguera

En la fase sexual hi ha la fecundació d'un òvul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que té forma de cor anomenada portal·lus, és el gametofit. Aquest procés té lloc en un medi humit o aquàtic per facilitar-ne la difusió. Un cop s'ha realitzat la fecundació s'origina un nou individu anomenat esperofit , que és la part visible i més desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporòfit forma els esporangis que al seu torns formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar , originant el gametòfit .

Estructura d'una falguera

Una falguera esporofítica consisteix en:

• rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sòl.
• frondes: És l'equivalent de la fulla a la falguera, sempre són verdes i s'encarreguen, com el seu homònim, de la fotosintesi.
  • Les espores es desenvolupen a la seva superfície.
• peciol: Els joves estan enrotllats sobre si mateixos.

cervol axis

Nom científic: Axis axis

Nom espanyol: Cérvol Axis

És un cérvol de mida mitjana i pesa uns 75 quilos. És de color marró amb taques blanques que mantenen durant tota la seva vida, a diferència d'altres cérvols que sol tenen durant la infantesa. Viu en boscos amb clars. Menja bàsicament herba, també fullsfulles i fruits. Viu en petits grups que arriben a ser nombrosos i de vegades es barregen amb altres espécies. Els creixen les astes i els cauen sense unes dates fixes, depèn de la zona i de cada animal, és a dir que podem trobar mascles i cries sense banyes en qualsevol època de l'any. Tenen sol una cria. Arriben a viure fins a 15 anys.

bou:watussi

Nom científic: Bos taurus

Nom espanyol: Watussi

És un bou que rep el nom de la població nòmada que viu a la regió dels grans llacs a Africa. Tenen banyes en forma de U que poden assolir una longitud de fins i tot 2,5 m. En l'època de zel els mascles adults competeixen i lluiten colpejant amb les seves banyes. Mengen herbes i pastures.

mufló

Els mascles tenen dues robustes banyes corbades acabades en puntas.Viven en ramats de femelles i els seus crias. Els mascles adults viuen separats menys en les èpoques de reproducció en la qual els mascles lluiten amb les banyes. Durant l'hivern tenen un crin al coll i es distingeixen de les femelles per dues grans taques en els dos costats. La seva cua és vermellosa o bruna segons les estacions de l'any. Els mascles viuen 10 anys i les femelles arriben als 14 o 15. Quan són petites encara no tenen banyes i la cua a penes pell. Tenen peülles llargues i primes. La seva manera de caminar normal és el pas o trot però en fugir, el mufló galopa o salta.

la vaca marinera

Nom espanyol: Vaca marinera

La vaca marinera és un mamífer remugant molt fort i rústic. Té la seva capa vermella i les seves banyes es dirigeixen cap a les galtes. És un animal que s'adapta fàcilment i té un comportament maternal. La raça marinera pròpiament dita, està desapareguda. Era la raça que utilitzaven els pagesos del litoral de Girona com a animal de força i tracció (servia per treure les barques de l'aigua i per llaurar la terra). També s'utilitzava la seva llet (encara que no era gaire lletera) i la seva carn. El motiu de la seva desaparició, va ser precisament la falta d'especialització, servia per a tot però no era específica per a res i es van anar substituint per altres animals. Per això, es va anar creuant amb altres races per aconseguir vaques.

daina

Nom científic: Dama Dama

Nom espanyol: Gamo

Tenen el cos esvelt i elegant. Canvia el seu cabell d'acord amb les estacions de l'any. És més llarg i fosc a l'hivern i a l'estiu més curt i fi. Només els mascles tenen un parell de banyes i les seves ramificacions són planes com les branques dels arbres. A la tardor els cauen i a mesura que passen els anys els va creixent la pala. Mengen vegetals.

cerbol

Mamífer remugant de dimensions mitjanes (165-250 cm de llargada i 105-150 cm d'alçada) i d'aspecte àgil i robust.
Els mascles són proveïts de banyes, pelatge curt i aspre, varia segons l'estació de l'any i l'edat. A l'estiu és de color rogenc fosc i a l'hivern gris fos. Tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l'olfacte. Són de costums nocturns i viuen en zones forestals muntanyoses. Els mascles vells viuen aïllats a les parts altes de les muntanyes. Els altres viuen en ramats, la composició dels quals varia amb la fase del cicle sexual. Durant l'època de zel són formats per un mascle i diverses femelles i constitueixen harems. La resta de l'any els ramats són formats per cérvoles i els cervatells.