martes, 23 de marzo de 2010

el cavall



Àmpliament distribuïda per gran part del Pirineu i Prepirineu català, es troba una heterogènia població cavallina, d’orientació bàsicament càrnia, que s’ha anomenat temptativament com Agrupació Hipermètrica Pirinenca (AHP): Agrupació, per no poder-la enquadrar, al menys en els moments actuals, dins de l’esquema de raça única; Hipermètrica, per posseir, els seus individus, les característiques generals de la hipermetria –cavalls pesants-; i Pirinenca, per ser aquestes contrades lloc preferent de localització i bressol i origen del grup.

És un bestiar molt mestís, de característiques desiguals, de tipus pícnic o digestiu, i que no ha perdut les qualitats d’adaptació al terreny: rusticitat, elevada precocitat sexual, bona fertilitat, gran facilitat de part i notables aptituds maternals. Estan tot l’any engegats a l’aire lliure, amb un sistema de maneig elemental: pasturatge continu, munta en llibertat, parts naturals sense ajuda, criança dels pollins a peu de mare, i deslletament brusc als 5-7 mesos, sense més instal•lacions que les mànegues de maneig i els corrals de retenir. A l’hivern no s’estabulen, i només els dies més freds poden rebre una ració de volum, normalment a base de palla de baixa qualitat. Els costos d’alimentació són els mínims, per tal de cercar el màxim rendiment econòmic.

la ovella xisqueta



Ubicada de forma majoritària al Pirineu lleidatà, aquesta "raça serrana" de color blanc i pigmentació centrifugadora característica, resistent i activa, amb unes aptituds maternals molt desenvolupades que li permeten criar de forma òptima un be "ternasco" d'excel·lent qualitat, està catalogada actualment en perill d'extinció, havent vist decréixer els seus efectius, de forma dramàtica, sobretot a partir de la dècada dels 60, però lluitant productivament, encara, per la seva supervivència.

És molt rústica i gran andadora, amb una capacitat de pasturatge molt desenvolupat que li permet aprofitar de forma òptima les pastures fibroses, fins i tot de sota la neu. El morro petit li permet aprofitar fins a la base les pastures menys bones, entre les pedres. Antigament, hi havia també Xisquetas negres; i amb banyes. No obstant això aquests tipus s'han anat perdent, segurament per simple selecció fenotípica, i encara que encara podem trobar alguns exemplars amb banyes, la tendència general és cap a l'obtenció d'animals mochos. La seva perfecta adaptació a les dures condicions transhumants i pirinenques l'han portat a ser insubstituïble en aquestes comarques. El sistema de maneig productiu més utilitzat continua sent l'extensiu tradicional.

la vaca bruna



La Bruna és una raça adaptada plenament al seu mitjàmedi. La seva rusticitat la capacita per utilitzar les pastures d'alta muntanya (port) durant l'estiu, acompanyada normalment per la seva cria. Molts individus de la raça passen l'hivern a la intempèrie. L'origen de l'esmentada raça el podem situar a les comarques pirinenques de Lleida (Val d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça), a partir de la fusió de bovins autòctons amb la vaca Suïssa (Bru Alpina) importada a través de la Val d'Aran a finals del segle XIX.