cervol axis

Nom científic: Axis axis

Nom espanyol: Cérvol Axis

És un cérvol de mida mitjana i pesa uns 75 quilos. És de color marró amb taques blanques que mantenen durant tota la seva vida, a diferència d'altres cérvols que sol tenen durant la infantesa. Viu en boscos amb clars. Menja bàsicament herba, també fullsfulles i fruits. Viu en petits grups que arriben a ser nombrosos i de vegades es barregen amb altres espécies. Els creixen les astes i els cauen sense unes dates fixes, depèn de la zona i de cada animal, és a dir que podem trobar mascles i cries sense banyes en qualsevol època de l'any. Tenen sol una cria. Arriben a viure fins a 15 anys.

bou:watussi

Nom científic: Bos taurus

Nom espanyol: Watussi

És un bou que rep el nom de la població nòmada que viu a la regió dels grans llacs a Africa. Tenen banyes en forma de U que poden assolir una longitud de fins i tot 2,5 m. En l'època de zel els mascles adults competeixen i lluiten colpejant amb les seves banyes. Mengen herbes i pastures.

mufló

Els mascles tenen dues robustes banyes corbades acabades en puntas.Viven en ramats de femelles i els seus crias. Els mascles adults viuen separats menys en les èpoques de reproducció en la qual els mascles lluiten amb les banyes. Durant l'hivern tenen un crin al coll i es distingeixen de les femelles per dues grans taques en els dos costats. La seva cua és vermellosa o bruna segons les estacions de l'any. Els mascles viuen 10 anys i les femelles arriben als 14 o 15. Quan són petites encara no tenen banyes i la cua a penes pell. Tenen peülles llargues i primes. La seva manera de caminar normal és el pas o trot però en fugir, el mufló galopa o salta.

la vaca marinera

Nom espanyol: Vaca marinera

La vaca marinera és un mamífer remugant molt fort i rústic. Té la seva capa vermella i les seves banyes es dirigeixen cap a les galtes. És un animal que s'adapta fàcilment i té un comportament maternal. La raça marinera pròpiament dita, està desapareguda. Era la raça que utilitzaven els pagesos del litoral de Girona com a animal de força i tracció (servia per treure les barques de l'aigua i per llaurar la terra). També s'utilitzava la seva llet (encara que no era gaire lletera) i la seva carn. El motiu de la seva desaparició, va ser precisament la falta d'especialització, servia per a tot però no era específica per a res i es van anar substituint per altres animals. Per això, es va anar creuant amb altres races per aconseguir vaques.

daina

Nom científic: Dama Dama

Nom espanyol: Gamo

Tenen el cos esvelt i elegant. Canvia el seu cabell d'acord amb les estacions de l'any. És més llarg i fosc a l'hivern i a l'estiu més curt i fi. Només els mascles tenen un parell de banyes i les seves ramificacions són planes com les branques dels arbres. A la tardor els cauen i a mesura que passen els anys els va creixent la pala. Mengen vegetals.

cerbol

Mamífer remugant de dimensions mitjanes (165-250 cm de llargada i 105-150 cm d'alçada) i d'aspecte àgil i robust.
Els mascles són proveïts de banyes, pelatge curt i aspre, varia segons l'estació de l'any i l'edat. A l'estiu és de color rogenc fosc i a l'hivern gris fos. Tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l'olfacte. Són de costums nocturns i viuen en zones forestals muntanyoses. Els mascles vells viuen aïllats a les parts altes de les muntanyes. Els altres viuen en ramats, la composició dels quals varia amb la fase del cicle sexual. Durant l'època de zel són formats per un mascle i diverses femelles i constitueixen harems. La resta de l'any els ramats són formats per cérvoles i els cervatells.

el cabirol

És el més petit dels cèrvids europeus. Els mascles són de major mida que les femelles, però el grau de dimorfisme sexual és relativament baix. Mesures corporals, CC: 95-145 cm; CR: 54-83cm; Ps: 16-30 kg Presenten unes extremitats posteriors potents, adaptades al salt. Destaquen en seumorfologia una franja negra al morro, grans orelles, un escut anal blanc amb cabellpèl erizable queenvolta la rudimentària cua, i astes amb tres puntes i abundant "perlat" als mascles, que es renovenanualment. Té dues mudes a l'any, a la primavera i a la tardor; el mantell d'hivern és espèsi de color gris, i el d'estiu curt amb gran varietat de tonalitats des de l'ataronjat al castany,si bé hi ha poblacions al sud d'Espanya que conserven la coloració grisa també a l'estiu.Fórmula dentària: 0.0.3.3./3.1.3.3. Nombre de cromosomes (2n) =70.

el gat silvestre

el gat silvestre pertany als felins mitjans. És conegut també per Gat Muntès. En anglès se li crida European Wild Cat.El Gat Silvestre és natural d'Europa, l'Àfrica, i d'Àsia. La seva distribució inclou les illes britàniques i les illes a la Mediterrània. El gat muntès d'Europa i Àsia s'assembla al gat domesticat, però és de constitució més robusta.Com ja hem dit, el Gat silvestre és més robust, una versió més salvatge que el gat domèstic Felis catus, encara que el seu comportament i hàbits alimentaris són molt similars a la del gat domèstic. Això no és una sorpresa a causa que es pensa que el Gat Salvatge Africà és l'avantpassat de la majoria de les races de gats domèstics.