Ubicada de forma majoritària al Pirineu lleidatà, aquesta "raça serrana" de color blanc i pigmentació centrifugadora característica, resistent i activa, amb unes aptituds maternals molt desenvolupades que li permeten criar de forma òptima un be "ternasco" d'excel·lent qualitat, està catalogada actualment en perill d'extinció, havent vist decréixer els seus efectius, de forma dramàtica, sobretot a partir de la dècada dels 60, però lluitant productivament, encara, per la seva supervivència.
És molt rústica i gran andadora, amb una capacitat de pasturatge molt desenvolupat que li permet aprofitar de forma òptima les pastures fibroses, fins i tot de sota la neu. El morro petit li permet aprofitar fins a la base les pastures menys bones, entre les pedres. Antigament, hi havia també Xisquetas negres; i amb banyes. No obstant això aquests tipus s'han anat perdent, segurament per simple selecció fenotípica, i encara que encara podem trobar alguns exemplars amb banyes, la tendència general és cap a l'obtenció d'animals mochos. La seva perfecta adaptació a les dures condicions transhumants i pirinenques l'han portat a ser insubstituïble en aquestes comarques. El sistema de maneig productiu més utilitzat continua sent l'extensiu tradicional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario